13-D: cau la tercera peça del dòmino.

El passat 7 de març milers de catalans i catalanes ens manifestàvem pels carrers de Brussel.les per a demanar el dret a l'autodeterminació del nostre poble. Allà va començar un moviment imparable. A Brussel.les va caure la primera peça del dòmino.
A Arenys, va caure el passat 13 de setembre la segona peça. Govern espanyol, Advocacia de l’Estat, jutgessa espanyola, Falange Española y de las JONS, president de la Generalitat, delegat del govern espanyol, PP, PSOE, PSC, C’s; tots, junts i per separat, van intentar impedir per tots els mitjans el dret democràtic de decidir. Però van fracassar. El referèndum per la independència de Catalunya, es va fer.
El proper 13 de desembre, gairebé 160 municipis catalans portaran a terme la consulta sobre la independència de Catalunya. Caurà la tercera peça. Pels que no podem votar, ajudem i participem, tot fent de voluntaris per la causa. Més de 700.000 catalans i catalanes podran anar a votar. Al febrer i a l'abril es portaran a terme dues consultes més a la resta de municipis catalans que així ho han decidit. Aleshores caurà la quarta i cinquena peça. Malgrat no tenir el suport de l'administració, hem pogut i hem sabut organitzar-nos. Malgrat ells, la consulta tira endavant.
El 7 de maig anirem a l'ONU a demanar el dret del nostre poble a decidir lliurement. Haurà caigut la sisena peça.

I com diu en Carretero, si venen amb els tancs, que els deixin, que són nostres.

Més info: www.consultasantcugat.cat

Pesadilla antes de navidad a Cerdanyola.

El Morral ha fet avui una roda de premsa ben diferent a les que ens té acostumats. Ha volgut acomiadar-se cantant:



La transcripció:

Nadie puede negar
Que soy un tipo singular
Un talento incomparable sin igual
Si deseo una sorpresa en la oscuridad
El mejor sé que soy sin quererlo.
Una dosis muy pequeña de mi encanto fantasmal
Y hombres hechos y derechos gritarán.
Mi esqueleto agité y de pronto grité
Y a caballeros valerosos asusté.
Pero año tras año nada va a cambiar
Y me canso un poco de hacer tanto mal
Yo,Jack,el Rey del Mal
Estoy cansado de seguir igual
Y es que muy dentro en mi interior
Hay un vacio aterrador.
Que sensación,en mi corazón
Surgió inesperada y veloz.
Soy un profesional un maestro infernal
Lucifer me podria envidiar
para un tipo corriente no soy más que un perdedor,
Soy famoso en todo el continente.
Como ya estoy muerto,yo me arranco la cabeza
Y recito a shakespeare hasta en verso
No hay hombre ni animal que me pueda imitar
Con la furia que me inspiran mis ancestros.
Ni tu me podrias comprender
Pues el rey de marfil de esqueleto gris,
No quiere reinar,si supieran la verdad
Dejaría el reinado para estar a su lado.
Hay soledad en mi corazón
Y necesito mas calor
La fama no me ayudará
Mis lagrimas vacias están

16 D - Els regidors jugaran a la cadira.

El proper 16 de Desembre, els regidors, veient que la ciutadania està farta de veure'ls jugar als disbarats, ens sorprendran amb un nou joc. El de la cadira.
Els del PP, que són els marginats de la classe, faran veure que no entren en el joc. Lleig. Per això, l'Antonio Gonzalez jugarà al solitari mentres la Mònica i el Buenaño s'ho miraran fent churro, media manga, mangotero.
La secretària serà l'encarregada d'anar parant la música.

George Harrison

Quan van assassinar a en John Lennon, els Beatles sonaven de tant en tant per casa però jo no sabia ni qui eren. Aleshores tenia quatre anys.
Quan els vaig descobrir, uns anys més tard, sabia que mai podria anar a un dels seus concerts.

La mort d'en George Harrison em va agafar per sorpresa una freda matinada de Desembre, tot passejant per les Rambles.
Aquesta portada del Daily Mail em va atraure cap al quiosc, tot somiant en la remota possibilitat d'algun concert. Les meves esperances es van veure frustrades.
Si per alguna cosa m'hagués agradat néixer uns anys abans, tot i la grisa etapa del franquisme, era per poder viure un concert d'aquells desconeguts Beatles de l'any 1961 quan tot just començaven a tocar a The Cavern, a Liverpool.

Les millors cançons d'en George Harrison:

Zombies a Cerdanyola

Des de fa uns dies, un estrany fenomen s'ha apoderat d'alguns cerdanyolencs. Tot sembla indicar que ha estat el resultat de l'exposició continuada durant anys als gasos emanats per l'abocador de Can Planas.
Les víctimes, tot i que sota una aparença gairebé normal, han perdut qualsevol tipus d'activitat cerebral, incloent la capacitat de raonar, la memòria, el sentit comú, la sinceritat i la valentia. És important destacar entre d'altres símptomes una agressivitat excepcional cap als seus conciutadans.
Tenen a més, unes ànsies de sang tan insòlites que els porten a menjar-se a ells mateixos si no troben cap víctima en qui abocar les seves misèries.

Oasi

L'instint de la seducció (part IV)

La fascinació per la creativitat.
Per a en Sebastià Serrano, la creativitat és un dels millors indicadors d'intel.ligència. Les estratègies de creativitat són també estratègies de seducció.

"...Estareu d'acord en què tenim una certa fascinació pels comportaments sorprenents i d'aquesta evidència en trobem un bon tast en el gust que tots plegats tenim pel sentit de l'humor, fins al punt que la seva experiència pot resultar una de les millors mostres de l'existència del plaer com a resultat de les nostres activitats. També la música, la literatura i l'art en general basen el desencadenament de l'experiència plaent en la capacitat de sorprendre. Disparen en nosaltres els mecanismes de plaer, la química del plaer, i com que sovint lliguem plaer amb bellesa parlem de la bellesa d'aquesta acrobàcia mental que nosaltres podem reproduir en el nostre pensament".

"... podem aconseguir decantar els favors d'una companya en l'enlluernador joc de les interaccions per a l'aparellament. En aquest joc, hi desplegariem tota una munió de formes de creativitat, especialment el sentit de l'humor, el joguinejar, la capacitat de distreure, de jugar amb la canalla, de contar històries, de dansar o de mostrar habilitats musicals. Les persones creatives serien ben vistes i gaudirien d'un bon estatus...".

"...quan un individu oferia una mostra de la seva creativitat esdevenia cada cop més atractiu i en moltes de les seves intervencions mitjançant activitat corporal, mental, o les dues plegades podia despertar en altres una combinació de curiositat, encant, felicitat, rapte estètic, admiració, desig o adoració i, per descomptat, en molts casos, enveja o gelosia...".

"Les femelles homínides començarien ben aviat a preferir mascles amb un repertori més gran de manifestacions de creativitat que de la mateixa manera que sabien resoldre un problema podien entretenir la mainada. Començava a arrelar un cert gust sexual per la intel.ligència creativa...".