Cerdanyola vice

Els veïns de l'avinguda Catalunya han presentat una instància a l'ajuntament tot demanant canviar l'actual arbrat per palmeres. Es veu que no s'han adaptat mai a la nova imatge i aquella remodelació, que fou tan traumàtica, fa necessari el canvi. Els veïns consideren que també ha de canviar la fauna i que cal substituir als pardals i coloms per flamencs i lloros. Així Cerdanyola estarà a l'alçada de ciutats com Miami, tan en el fons, com en les formes.

El cas Petròlia esquitxa Cerdanyola

Aquí es poden apreciar alguns dels efectes dels residus altament tòxics. És el resultat de la recerca de petroli als abocadors.

Cerdanyola no és només notícia pel trencament del govern. Ara el nostre poble ha saltat als mitjans nacionals gràcies al cas "Petròlia" i és que s'ha descobert allò que l'estudi IDOM ha estat amagant fins ara i que gràcies a unes escoltes telefòniques ha saltat a la llum pública. Es tracta d'un jaciment d'or negre que hi ha sota de l'abocador de Can Planas. D'aquí l'interès de l'empresari Casamitjana per construir al Direccional. A banda de les substàncies altaments contaminants que emet l'abocador i que es dispersen per l'aire i que podem observar els seus efectes en els regidors, ple rere ple, aquesta troballa és l'explicació de tot plegat. Per això la voluntat altruista d'un govern de concentració, per això la picabaralla entre regidors del PP, per això el cessament de la Consol, per això la marxa i retorn del Càrdenas, per això la Carmona feia callar a l'alcalde al darrer ple, per tot això aquest estat de nervis i aquesta situació d'haver perdut el nord. I ICV, que per això són ecologistes de debò volen construir al direccional, per una banda, aprofitar totes les substàncies canceroses i altament nocives, ja que al cap d'un temps d'estar-ne exposats, a la gent del poble ens brillarà el cap a la nit i així estalviarem en consum elèctric i per l'altra, el petroli, recurs natural i tan preuat.

Un funeral de muerte

Aviso de l'alt contingut escatològic d'aquest vídeo. També vull advertir que en cap cas es tracta de cap metàfora relacionada amb la política municipal i que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Fins i tot l'esquitxada...
De fet, l'únic objectiu d'aquest post és el de recomanar una comèdia de nivell. Si quan eres adolescent i anaves al cinema a veure una comèdia tothom reia menys tu perquè realment el que t'hagués agradat fer era assassinar al guionista per insultar la teva intel.ligència, aquesta pel.lícula t'agradarà. És una de les millors comèdies que he vist.
El fragment no és representatiu de la pel.lícula i segurament hagués triat un altre però el youtube és també un recurs limitat.

Gràcies Millet, Alavedra, Prenafeta, Camps, Muñoz,...

I els doncs les gràcies perquè espero que hi hagi CONSEQÜÈNCIES.
Per la gent que ha decidit implicar-se i treballar en un partit polític, i quan dic treballar em refereixo també a dedicar-hi temps lliure sense cap tipus de remuneració econòmica, com en som la majoria, perquè pensa que pot ajudar o contribuir d'alguna manera a millorar el nostre entorn o perquè pensa que ja n'hi ha prou, es pot veure malparada a causa d'aquells qui entenen la política com la manera de fer diners. D'escàndols en tenim molts exemples malauradament, i no cal anar gaire lluny, al país germà en tenim una bona pila: Terra Mítica, transvasament de l'Ebre, cas de Santos a Mallorca, cas Gürtel,... i ara s'està aixecant la polseguera al nostre país amb el cas Pretòria.
Per la falta d'ètica i d'escrúpols i l'ànsia d'enriquir-se d'alguns, costi el que costi, la resta de gent que treballa seriosament i seguint uns principis, els que siguin, però sense perdre de vista en cap moment l'ètica, es veu greument perjudicada ja que la tendència de la gent és posar a tots els polítics en el mateix sac. Gràcies a tots aquests escàndols i a aquesta gent que entra en política amb l'únic afany de fer diners, el vot en blanc va guanyant terreny a la vegada que creix el desencís general. Quantes vegades hem sentit o dit allò de "tots són iguals"?

Ha d'haver una solució a tot plegat. I la solució passa per fer una reforma integral pel que fa al control del maneig del diner públic. Es fa indispensable el fet de passar rigorosos controls a l'hora de cedir o vendre terrenys, donar llicències, concessions administratives,... qualsevol activitat de tipus econòmica i administrativa hauria de ser examinada amb lupa. No sé ni com ni de quina manera però mitjançant inspeccions, auditories,... cal control.lar les diferents administracions públiques així com el destí final del diner públic.
D'altra banda, tampoc entenc com pot ser possible que sigui legal la compatibilitat de tenir un càrrec a l'administració pública i a la vegada poder tenir empreses privades que a més, acostumen a estar relacionats amb l'activitat política que es desenvolupa i que a més, opten a concursos públics i guanyen. Hauria de ser incompatible. Hauria de ser il·legal.

Fa uns anys es va aprovar la polèmica "ley de partidos" que suposà la privació de drets fonamentals d'una part de la població, principalment basca. Fins i tot Amnistia Internacional va expressar la seva preocupació davant de l'ambigüetat de la llei i el fet de que es puguessin il.legalitzar partits pel fet de proposar canvis en la constitució o de lleis, de forma pacífica. Per què no fer una reforma integral de les lleis que tenen a veure amb els partits polítics i la forma de finançar-se?

Donacions anònimes a partits. Xifres en euros. Any 2.005:

Unió ------------- 148.499
CDC -------------- 3.181.810
PP --------------- 3.068.741
PSOE ------------- 847.700
ICV -------------- 0
ERC -------------- 0

Aquest és el paradís fiscal dels partits polítics que tenim. No sé si l'únic. Les seves Illes Caiman.
La meva pregunta totalment innocent: tenen alguna cosa a veure aquestes xifres amb l'especulació urbanística? Va part de l'apropiació indeguda d'alguns polítics a finançar el seu partit? Hi ha interessos per a no controlar el diner públic?

Another day in paradise

Les cançons acostumen a portar-me records, sensacions. Another day in paradise em transporta al viatge de fi de curs de 8è a Mallorca. Tornàvem cap a l'hotel després de passar el dia a la cala de Sa Foradada. Recordo l'olor de la crema del sol barrejada amb la sal, l'escalfor de la pell després d'un dia de platja i la felicitat absoluta. A l'autocar sonava Another day in paradise i aleshores el meu anglès només em permetia imaginar què deia la cançó. Només entenia "paradise" i aleshores jo pensava que ja hi era.
Anys més tard vaig saber de què parlava la cançó i res tenia a veure amb el que jo havia imaginat. Phil Collins va escriure la cançó tot fent una crítica de la pobresa extrema que hi ha a EEUU, el contrast que hi ha a l'entrar als estudis de Hollywood amb la quantitat de homeless que hi ha Los Angeles el va fer escriure aquesta cançó.



Aquestes són altres cançons que van sonar molt aquell maig del 90 a Mallorca:

El ple d'Octubre

Aquest és l'estat de la sala de plens. Es pot veure clarament al nostre alcalde amb algunes canes de més, la premsa un pèl estresada amb tanta notícia, els regidors esverats i la ciutadania al.lucinada.



Els regidors, una espècie única i autòctona de Cerdanyola. Si en veus un, no li donis menjar després de les 12, no el mullis i sobretot, el més important, mai, mai, deixis que cesi a un company, perquè aleshores, ells canvien i es tornen perillosos...

L'última classe abans de morir.

És una conferència impactant. A banda però dels sentiments que ens pugui despertar, és una autèntica lliçó de vida, de com viure plenament i ser feliços. Sento autèntica llàstima per aquells qui no saben ser feliços i més encara per a aquells que ni ho intenten. La vida pot ser més curta del que ens pensem i ens pot sorprendre desafortunadament. Hem de ser capaços de tirar a terra tots els murs que ens posin. Costi el que costi.